Taller: Tutoria, Famílies i Serveis Externs

Taller: Tutoria, Famílies i Serveis Externs

ACTIVITAT 1:


Des de l'esperança (somiava amb un programa educatiu per recuperar els marginats) i amb la solidaritat com a nord, el pedagog jesuïta Manuel Segura ofereix des de La Contra de La Vanguardia un seguit de reflexions sobre el fet d'educar basades en la confiança en l'ésser humà i guiades per un horitzó de diàleg i de pau.
Així, Segura convida l'educador a formar ciutadans que sàpiguen pensar, controlar les seves emocions i fer prevaldre els valors morals en situacions de conflicte d'interessos. Posar-se al lloc de l'altre és, per Segura, la clau que ens ha de permetre fer un raonament emocionalment intel·ligent: l'empatia ajudarà a triar la solució més adequada quan es produeixi una discrepància i hi hagi alternatives diverses amb conseqüències diferents.
És especialment interessant la seva lamentació sobre la dificultat educativa que comporta la poca autocrítica dels joves i la falta de comprensió de l'esforç necessari per aconseguir certes coses. Aquesta reflexió recorda aportacions impagables de José Antonio Marina i de Fernando Sabater i altres filòsofs sobre la cultura de l'esforç, i enllaça amb alguns inputs que des de la política educativa darrerament s'han fet arribar al debat sobre l'escola i l'educació en general. Efectivament, molts joves entenen que són ciutadans de dret i que els són deguts determinats privilegis per l'obtenció dels quals no han lluitat ni se senten moralment empesos a lluitar per continuar mantenint. El compromís -associat a la maduresa personal en la visió de Segura- sembla més propi de certes dècades del segle XX i un tema molt poc d'actualitat. La ciutadania que reclama drets però que ho fa de forma  passiva és una ciutadania immadura, doncs? Manuel Segura afirma que som més i més conformistes cada vegada i, certament, milers de joves se senten satisfets si tenen "una feina, un cotxe i un pis". La meva proposta és que pregunteu per les seves aspiracions personals als mateixos estudiants de magisteri i podreu constatar, probablement amb certa preocupació, quines són les aspiracions vitals dels futurs educadors dels ciutadans del nostre entorn.
Molt d'agrair, d'altra banda, les receptes del pedagog Segura: "paciència, normes clares i més diàleg a mesura que es creix". Tan senzill que sembla, i tants errors que cometem quan volem que el diàleg prevalgui en edats infantils on no és gaire útil i en canvi volem imposar la normativa quan per edat l'alumne la rebutja si no la pot compartir per mitjà d'un raonament amb el mestre!

ACTIVITAT 2:

Per tal de posar en relació el tema del taller, tutoria i famílies, i una experiència personal, exposaré una situació viscuda a començaments de curs.
Faltaven poques hores per la reunió incial de pares i mares amb mestres. A l'ordre del dia, temes generals d'escola: organització, funcionament, equip docent, agrupacions d'alumnes... A l'agenda oculta de les mestres, un tema específic: els preocupava que sovint els pares acudeixen a escola amb queixes que els plantegen els seus fills sobre el comportament dels mestres: càstigs pressumptament indeguts, activitats dubtoses, etc., però la directora no sabia com fer-ho per convèncer els pares que es preocupin de conèixer la versió dels mestres del centre abans de creure cegament el que reporten els seus fills.
Com a professional de la mediació i la gestió alternativa de conflictes, em vaig oferir per intervenir a la reunió tractant aquest tema. L'equip de mestres hi va estar d'acord.
En la meva intervenció vaig explicar als pares presents que a l'escola hi conviuen moltes persones d'edats molt diverses i durant moltes hores i que aquesta realitat té, per força, moments conflictius. Serà inevitable que al llarg del curs, doncs, hi hagi problemes que els fills exposaran a casa. La nostra demanda consisteix en el següent: necessitem dels pares i mares que "congelin" el judici. Els demanem que, abans de formar-se una opinió respecte al que deu haver passat, vinguin a escola i demanin de parlar amb el mestre protagonista del fet. El mestre mirarà de donar una opinió màximament objectiva -aquest és el nostre compromís- i després el pare o mare, havent tingut informació del seu fill i del mestre, podrà formar-se una opinió molt més ajustada (si més no, molt més enriquida) del què deu haver passat. Les mestres no sempre tindrem raó quan es tracti de determinar la millor actuació possible davant d'un problema. Ens podem equivocar i, en aquest cas, el parer del pare o la mare ens serà de gran ajuda per poder actuar millor la propera vegada. El que sí que sempre serà cert és que l'actuació de la mestra, equivocada o no, l'haurà guiada la recerca del millor per a l'alumne. Com que això ho compartim mestres i pares, de segur que ens voldrem i ens podrem posar d'acord sobre la millor manera d'actuar en pro d'una educació responsabilitzadora.
Dies després d'aquesta reunió incial, una família va acudir a la directora dient que venia "amb el judici congelat". A totes ens va fer gràcia l'efectivitat de l'expressió! :)