SEMINARI. 3a Sessió. Activitat 2: La programació competencial. Anàlisi UP

PAUTA D’ANÀLISI D’UNA UNITAT DE PROGRAMACIÓ		PROPOSTES MILLORA
Justificació de la UP	·         La UP és significativa per l’alumnat i fa referència a coneixements imprescindibles per a la competència escrita. ·         Promou l’aprenentatge d’aspectes clau que possibiliten la transferència de coneixements en múltiples contextos, ja que són múltiples els contextos en què cal emprar correctament la llengua escrita. ·         Planteja un treball global que permet aplicar els coneixements adquirits en totes les àrees, ja que sempre cal estar capacitat amb bons coneixements sobre la llengua escrita. ·         Facilita aprenentatges de tipus competencial que impliquen la resolució de les situacions que planteja el món físic i social en la vida quotidiana, ja que l’ortografia és una qüestió bàsica pel desenvolupament de la competència comunicativa escrita.	-          Incorporar per a les pràctiques textos escrits que pertanyin a diverses àrees (medi social i natural, matemàtiques...). -          Mostrar la importància de dominar l’ortografia de cara a la imatge social de l’individu que escriu.
Contribució de la UP a l’assoliment de les Cb	Afavoreix la competència lingüística perquè implica qüestions bàsiques d’ortografia. No afavoreix especialment la competència audiovisual. Aporta un element fonamental per la competència cultural, ja que és imprescindible el domini del llenguatge escrit. No aporta elements fonamentals per la competència artística. No planteja el tractament de la informació i la competència digital. En competència matemàtica hi poden haver implicats enunciats que calgui formular amb correcció ortogràfica. Totes les competències intel·lectuals fan avançar la competència d’aprendre a aprendre, doncs contribueixen a l’estructuració de les connexions neuronals. No s’incentiva especialment l’autonomia personal. Estimula la competència social i ciutadana en tant que forma en una competència bàsica en llengua escrita.	- Incloure algunes activitats que impliquin competència digital (encara que al nostre centre no es podrien practicar).
Contribució de la UP a l’assoliment de les Competències d’àrea/es	L’àrea principal és la llengua castellana i hi ha implicada l’àrea de llengua catalana. Competències pròpies de l’àrea o les àrees implicades en la UP que es desenvolupen: Competència comunicativa, lingüística i audiovisual - Aplicar les regles ortogràfiques de l’accentuació. Competència d’aprendre a aprendre -          Ser conscient de la importancia de l’observació com una activitat que ajuda a l’aprenentatge. -          Ser conscients que la pràctica ortogràfica ajuda a aprendre millor. -          Utilitzar les estratègies necessàries per resoldre les activitats. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic -          Relacionar allò que s’aprèn amb la realitat quotidiana -          Transmetre aquesta realitat gràcies al llenguatge Competència social i ciutadana -          Col·laborar activament en les activitats de classe amb respecte i educació. -          Disposar d’habilitats per participar de forma activa i plena a la vida cívica. Competència d’autonomia i iniciativa personal -          Adquirir consciència de les pròpies capacitats. -          Augmentar la confiança en un mateix per adquirir nous coneixements. -          Saber planificar les tasques quotidianes. -          Sentir-se responsable dels resultats i valorar-los. -          Ser capaç d’autoavaluar-se.
Objectius d’aprenentatge	·         Els objectius d’aprenentatgee estan fonamentats en els objectius generals i les Cb de l’etapa, estan fonamentats en els objectius específics i les Cb de l’àrea/es, estan ben formulats, són concrets i descriuen conductes observables lligades als criteris d’avaluació? ·         El nivell d’exigència és suficientment alt per estimular els aprenentatges. ·         Estan per sobre de les possibilitats d’assoliment d’alguns alumnes, però no per això cal deixar d’impartir-los ja que hi ha alumnes que poden assumir-los sobradament. ·         S’adeqüen a les exigències del curs segons el Decret 142. ·         Faciliten que tot l’alumnat pugui aprendre en funció de les seves possibilitats. ·         Tenen una gradació que permet diferents nivells d’assoliment segons les característiques personals de l’alumnat, encara que si no s’assoleixen globalment l’aprenentatge de l’accentuació no haurà estat correcte i per tant no es podrà accentuar correctament. ·         Tal com estan plantejades les activitats de la UP, els objectius permeten considerar les adaptacions curriculars de l’alumnat.	Dissenyar activitats per a alumnes amb adaptacions curriculars.
Continguts	·         La selecció de continguts és coherent amb la proposta d’objectius ·         Faciliten que els coneixements es tradueixin en actituds i accions quotidianes, ja que s’hauran d’aplicar constantment sempre que es faci ús de la llengua escrita. ·         Són continguts molt rellevants des del punt de vista de totes les àrees, ja que una bona ortografia és bàsica per a la imatge personal. ·         Són adequats pel curs o nivell corresponent segons el Decret 142. ·         Són significatius per a l’alumnat en la mesura que hagi après la importància de la llengua escrita amb correcció. ·         Són adequats al moment maduratiu i nivell d’aprenentatge en que es troben els alumnes.
Situacions i estratègies d’ensenyament i aprenentatge	·         La previsió d’activitats és adequada per a l’assoliment dels objectius previstos, ja que faciliten l’aprenentatge dels continguts. ·         Connecten amb els interessos de l’alumnat en la mesura que està interessat per l’aprenentatge de la llengua escrita amb correcció ortogràfica (un valor que la mestra transmet des de l’inici del curs). ·         Les activitats són prou obertes perquè pugui participar-hi de forma activa tot l’alumnat i afavoreixen un model inclusiu d’atenció a la diversitat. ·         S’utilitzen estratègies organitzatives, metodològiques i didàctiques variades per donar resposta a les diferents capacitats, ritmes i models d’aprenentatge de l’alumnat i s’han programat activitats amb diversos nivells de dificultat. ·         Complementen el treball individual i el treball cooperatiu, facilitant que els companys/es s’ajudin entre sí. ·         No es potencia el treball autònom, la responsabilitat i la iniciativa creativa. L’alumnat no ha de prendre decisions sobre què i com aprendre. ·         Ajuden a desenvolupar habilitats d’esforç, treball i estudi. ·         No promouen l’ús de les TIC i mitjans audiovisuals ·         Fan que l’alumnat reflexioni sobre el que fa, ho raoni i ho comuniqui. ·         Permeten que l’alumnat doni respostes obertes, plantejant dubtes per anar reelaborant el coneixement i siguin conscients que estan aprenent. ·         Fan que l’alumnat treballi en situacions on pugui aplicar amb eficàcia allò que aprèn, que transfereixi els seus aprenentatges a l’anàlisi i resolució de noves situacions.	Disseny d’activitats de presentació i motivació, avaluació inicial, anticipació, ampliació, reforç, síntesi i conclusió. Promoure l’ús de les TIC
Gestió d’aula	·         Es preveu l’organització del treball a l'aula. ·         Es plantegen diferents formes d’agrupament de l’alumnat. ·         Es tenen en compte les interaccions mestre/a-alumne/a i entre alumnes.per aconseguir un clima de convivència i de respecte que afavoreixi la pràctica docent.	·         Fer una previsió sobre com fer el reconeixement del treball de l’alumnat? ·         Preveure la detecció de les dificultats d’aprenentatge i l’establiment d’estratègies per superar-les.
Recursos didàctics	·         No està prevista una gran varietat de recursos didàctics (material manipulatiu, llibres, TIC, diferents espais, …) per facilitar l’assoliment dels objectius perquè no es considera necessària en aquest tema. ·         S’utilitzen recursos específics de l’àrea de llengua. ·         No es té en compte l’ús de diferents llenguatges ja que la unitat es refereix únicament al llenguatge escrit.
Criteris d’avaluació	·         Són coherents amb els objectius establerts ·         Són concrets i estan ben formulats ·         S’adeqüen a les exigències del curs o nivell, i a la capacitat i nivell previ de cada alumne. ·         Són flexibles i adaptables als objectius que cada alumne ha d’aconseguir
Temporització	·         La distribució temporal de la UP sembla adequada ·         Les activitats previstes s’ajusten al temps disponible
Reflexió de la pràctica	·         No es preveu com fer la valoració de la UP a partir dels resultats de l’alumnat ·         No es preveuen criteris d’avaluació de la pràctica educativa i de la metodologia emprada	Preveure com fer la valoració de la UP a partir dels resultats. Preveure criteris d’avaluació de la pràctica educativa i de la metodologia emprada.

SEMINARI. 3a Sessió. Activitat 2: La programació competencial

UNITAT DIDÀCTICA

ACCENTUACIÓ PARAULES AGUDES, PLANES, ESDRÚIXOLES

(Llengua castellana)

Objectius d’aprenentatge:

-         Conèixer les normes d’accentuació de les paraules agudes, planes i esdrúixoles en llengua castellana.

-         Accentuar correctament les paraules agudes, planes i esdrúixoles dels textos propis.

Competències bàsiques:

Competència comunicativa, lingüística i audiovisual

- Aplicar les regles ortogràfiques de l’accentuació.

Competència d’aprendre a aprendre

-         Ser conscient de la importancia de l’observació com una activitat que ajuda a l’aprenentatge.

-         Ser conscients que la pràctica ortogràfica ajuda a aprendre millor.

-         Utilitzar les estratègies necessàries per resoldre les activitats.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

-         Relacionar allò que s’aprèn amb la realitat quotidiana

-         Transmetre aquesta realitat gràcies al llenguatge

Competència social i ciutadana

-         Col·laborar activament en les activitats de classe amb respecte i educació.

-         Disposar d’habilitats per participar de forma activa i plena a la vida cívica.

Competència d’autonomia i iniciativa personal

-         Adquirir consciència de les pròpies capacitats.

-         Augmentar la confiança en un mateix per adquirir nous coneixements.

-         Saber planificar les tasques quotidianes.

-         Sentir-se responsable dels resultats i valorar-los.

-         Ser capaç d’autoavaluar-se.

Continguts

-         Les normes d’accentuació.

Programació de seqüències didàctiques:

Activitats, temporització, recursos, organització de l’aula i atenció a la diversitat.

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE

ACTIVITAT 1:

Presentació del tema: exposició oral de la mestra.

            Continguts: per què hi ha accents, quins accents hi ha. Com ho fem per saber si una paraula porta accent o no.

ACTIVITAT 2:

Exercici de reforç-recordatori: paraules agudes, planes i esdrúixoles. Activitat a la pissarra. Surt un alumne que tria un company perquè li digui una paraula, l’escriu separant-la per síl·labes, en subratlla la tònica i diu si és A-P-E. El company corregeix.

ACTIVITAT 3:

Explicació accentuació paraules agudes.

ACTIVITAT 4:

La mestra reparteix una llista amb paraules. Cal detectar quines són agudes (mètode de separació de síl·labes i detecció i subratllat de la tònica) i accentuar-les si és pertinent.

ACTIVITAT 5:

Contrast amb un company-parella. En quines paraules difereixen? “Debat”. Correcció a la pissarra.

ACTIVITAT 6:

Explicació accentuació paraules plantes.

ACTIVITAT 7:

En la mateixa llista repartida, trobar i accentuar les paraules planes.

ACTIVITAT 8:

Igual que l’activitat 5.

ACTIVITAT 9:

La mestra reparteix una llista de paraules esdrúixoles. Es demana als alumnes quin creuen que és el criteri d’accentuació. Els alumnes observen que no hi ha regularitat, i proposen “normes” possibles. S’arriba a la conclusió que les esdrúixoles s’accentuen totes.

 ACTIVITAT 10:

Els alumnes escriuen una llista de 10 paraules al seu company. S’intercanvien les llistes i cadascú ha d’accentuar les que l’altre ha proposat. Se les corregeixen mútuament i es puntuen. L’activitat es pot repetir amb una nova llista de 10 paraules, per tal de “pujar nota” (tantes vegades com els alumnes vulguin).

ACTIVITAT 11:

La mestra reparteix un petit text (8-10 línies) que ha perdut els accents. Cal que els alumnes els posin al seu lloc. La mestra dirà quants accents hi ha d’haver en total.

A mesura que els alumnes els hagin col·locat tots, escriuran un llista amb totes les paraules accentuades.

Correcció a la pissarra amb la col·laboració dels alumnes.

Per cada accent ben posat, l’alumne obté 1 punt (pot tenir format concurs).

TEMPORITZACIÓ:

Les activitats seran consecutives i caldran 3 sessions de classe per desenvolupar-ne tota la seqüència.

RECURSOS:

Paper i llapis, pissarra i guix, cadires mòbils, text escrit, llistats de paraules.

ORGANITZACIÓ DE L’AULA:

Preferentment, taules i cadires dels alumnes disposades en forma d’U per atendre l’explicació de la pissarra i per treballar amb el company del costat.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT:

Alumnes amb dificultats (Rachida) i alumnes de 4rt: es buscarà garantir que separen síl·labes correctament (Rachida) i que detecten correctament la síl·laba tònica (4rt) i deteminen correctament si la paraula és A-P-E (4rt). Es procurarà que el Manel comprengui i apliqui correctament les normes d’accentuació dels 3 tipus de paraules.

CRITERIS D’AVALUACIÓ:

5è i Josep-Lluís: accentuació correcta dels 3 tipus de paraules al final de la unitat didàctica.

4rt: Younes i Jauad han de determinar sense errors quin tipus de paraula és i, si més no, tenir cert èxit en accentar correctament agudes i esdrúixoles.

Rachida: separar síl·labes correctament. Valorar l’èxit en subratllar síl·laba tònica.

REFLEXIÓ SOBRE LA PRÀCTICA:

(Omplir un cop impartida la unitat i contemplats els resultats dels alumnes)

SEMINARI. 3a Sessió. Activitat 1: l'annex 2 del Decret 142.

Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania


- Presentació, justificació

- Estructura dels continguts 

- Competències pròpies de l'àrea

 - Aportacions de l'àrea a les competències bàsiques

- Estructura dels continguts

- Consideracions sobre el desenvolupament del curriculum

- Objectius

-         Aprendre a ser i actuar de manera autònoma

-         Aprendre a conviure

-         Aprendre a ser ciutadans i ciutadanes en un món global

Cicle Superior

- Educació per a la ciutadania i drets humans

- Continguts

·        Identitat i autonomia

·        Convivència i valors cívics

·        Pertinença i ciutadania

- Connexions amb altres àrees

- Criteris d’avaluació

ANÀLISI D'UN CAS SEGUINT EL CICLE REFLEXIU

Taller Dinàmica d'aula i resolució de conflictes(II)

2a Sessió: RESOLUCIÓ DE CONFLICTES

ACTIVITAT 2: CASOS PRÀCTICS

BREU DESCRIPCIÓ DEL CAS 


En Joan és increpat pel pare d'un alumne que li retreu la desatenció de l'escola cap al seu fill, que va arribar ferit a casa sense que el centre hagués informat la família. En Joan, com a tutor, mira d'explicar al pare que ell no va tenir constància de l'accident, i alçant la veu li suggereix que s'adreci a la direcció del centre, ja que ell té feina amb els alumnes i per tant no el pot atendre en aquell moment.

Com que no vaig poder compartir la reflexió dels companys de "Comencem bé", passo a exposar la proposta d'estratègies que proposaria per gestionar el cas.

És important, en primer lloc, trobar un espai i un temps adequats per a tractar el tema. Per això, en Joan hauria de pactar amb el pare de l'alumne quan i on es trobaran per parlar-ne. És important que sigui el més aviat possible: a poder ser, el mateix dia. Això és una mostra de respecte cap a la necessitat del pare i també una mostra de diligència per part del tutor (una diligència que el pare està qüestionant). Per poder fixar el moment i el lloc de la reunió, però, cal que el pare hagi deixat de cridar i s'hagi pogut tranquil·litzar. Perquè això sigui possible, cal que el tutor no l'interrompi mentre el pare fa la seva primera intervenció. Un cop l'hagi feta, en Joan es mostrarà interessat pel tema. Haurà de fer comentaris com ara: "Què diu ara! Jo ho hauria d'haver sabut, si el seu fill es va fer mal. Hem de mirar de saber què va passar exactament". Utilitzar el plural serà una bona tècnica perquè el pare percebi que el problema no és només d'ell, sinó que el tutor se'n va partícep. Quan hagi fet aquesta intervenció tipus, en Joan demanarà al pare que sigui tan amable de tenir una reunió amb ell per informar-lo de tot el que va passar des del seu punt de vista.

En el marc d'aquesta reunió (a poder ser, tal com he dit, el mateix dia o com a molt tard l'endemà), el tutor escoltarà atentament tot el que el pare hagi de dir. Com que no té prou informació, no respondrà els retrets que se li facin, encara que li semblin injustos. El que farà serà assegurar-li al pare que s'informarà a través dels seus companys mestres i altres persones de l'escola de com ha anat l'incident, i que li tornarà resposta tan aviat com pugui.

En Joan es prendrà un dia o dos per recollir tota la informació i tornarà a convocar el pare. Serà en aquesta segona reunió quan el tutor explicarà tot el que hagi pogut saber. Si hi ha hagut negligència per part de l'escola, demanarà disculpes. Si no, procurarà que el pare entengui que els professionals han fet la seva feina ben feta, però que hi pot haver accidents aleatoris difícils de preveure i de gestionar (no podem tenir controlades totes les variables). En Joan agrairà al pare la seva preocupació per la bona gestió de l'escola en cas d'accident d'un alumne, i li agrairà també per endavant que sempre que vulgui comentar qualsevol qüestió ho faci tan amablement com en aquesta reunió, i havent trobat un moment tan adequat com aquest d'ara.

Dinàmica d'aula i resolució de conflictes I

Dinàmica d'aula i resolució de conflictes I

ACTIVITAT 1: Tècnica de dinàmica de grup

 

TÍTOL DE L'ACTIVITAT:  EM DIC I SÓC...

OBJECTIUS:  

 

- Conèixer el nom dels companys del grup

- Conèixer la característica principal amb què s'identifiquen i volen ser identificats els companys

- Pensar sobre un mateix i la forma de presentació davant del grup

- Reflexionar sobre la diversitat del grup

 

CONTINGUTS

 

- Memorització de noms

- Memorització de característiques personals

- Contrast de l'opinió dels altres amb l'opinió personal

DISPOSICIÓ INCIAL

 

Asseguts a terra en rotllana

DESCRIPCIÓ

 

Cada alumne diu el seu nom i un tret del seu caràcter, amb una frase que té l'estructura que dóna títol a l'activitat: "Em dic... i sóc...".

El company que seu al seu costat ha de recordar el nom i el tret del company anterior i de tots els que s'han presentat abans que ell, de tal manera que quan s'arriba a l'últim infant de la rotllana aquest ha de fer un important esforç de memòria per repetir el nom i el tret de tots els membres anteriors.

L'emoció creix a mesura que es van presentant més persones, ja que cada nova presentació implica un esforç de memòria suplementari.

No cal dir que si a algú li falla la memòria se'l pot ajudar entre tots. Això afavoreix que tots els alumnes se sentin interpel·lats en qualsevol moment a participar.

MATERIALS

 

No en calen

POSADA EN COMÚ

 

És molt interessant parlar, al final de l'activitat, sobre els adjectius que els infants s'han atribuit a sí mateixos. Va molt bé guiar aquesta reflexió amb preguntes com: "Hauríeu dit de l'Albert que és assenyat?", "Hauríeu dit que la Marta és protestona?"; i també del tipus "Quin altre adjectiu correspondria al Jaume, a més de "nerviós"? Si es formulen preguntes d'aquest segon tipus, és important destacar que cal remarcar trets positius, "que ens agradin" del company descrit.

Treballem la caracterització personal i el coneixement mutu. Entenem com es veuen els companys a si mateixos i veiem que al grup hi ha de tot: perfils i personalitats diverses que conviuen a l'aula i que enriqueixen el nostre paisatge d'escola. L'activitat pot anar acompanyada d'una reflexió sobre la convivència en diversitat, entroncant així amb altres dinàmiques d'aula més centrades en les diferències i el fet de conviure amb harmonia.

Taller: Tutoria, Famílies i Serveis Externs

Taller: Tutoria, Famílies i Serveis Externs

ACTIVITAT 1:


Des de l'esperança (somiava amb un programa educatiu per recuperar els marginats) i amb la solidaritat com a nord, el pedagog jesuïta Manuel Segura ofereix des de La Contra de La Vanguardia un seguit de reflexions sobre el fet d'educar basades en la confiança en l'ésser humà i guiades per un horitzó de diàleg i de pau.
Així, Segura convida l'educador a formar ciutadans que sàpiguen pensar, controlar les seves emocions i fer prevaldre els valors morals en situacions de conflicte d'interessos. Posar-se al lloc de l'altre és, per Segura, la clau que ens ha de permetre fer un raonament emocionalment intel·ligent: l'empatia ajudarà a triar la solució més adequada quan es produeixi una discrepància i hi hagi alternatives diverses amb conseqüències diferents.
És especialment interessant la seva lamentació sobre la dificultat educativa que comporta la poca autocrítica dels joves i la falta de comprensió de l'esforç necessari per aconseguir certes coses. Aquesta reflexió recorda aportacions impagables de José Antonio Marina i de Fernando Sabater i altres filòsofs sobre la cultura de l'esforç, i enllaça amb alguns inputs que des de la política educativa darrerament s'han fet arribar al debat sobre l'escola i l'educació en general. Efectivament, molts joves entenen que són ciutadans de dret i que els són deguts determinats privilegis per l'obtenció dels quals no han lluitat ni se senten moralment empesos a lluitar per continuar mantenint. El compromís -associat a la maduresa personal en la visió de Segura- sembla més propi de certes dècades del segle XX i un tema molt poc d'actualitat. La ciutadania que reclama drets però que ho fa de forma  passiva és una ciutadania immadura, doncs? Manuel Segura afirma que som més i més conformistes cada vegada i, certament, milers de joves se senten satisfets si tenen "una feina, un cotxe i un pis". La meva proposta és que pregunteu per les seves aspiracions personals als mateixos estudiants de magisteri i podreu constatar, probablement amb certa preocupació, quines són les aspiracions vitals dels futurs educadors dels ciutadans del nostre entorn.
Molt d'agrair, d'altra banda, les receptes del pedagog Segura: "paciència, normes clares i més diàleg a mesura que es creix". Tan senzill que sembla, i tants errors que cometem quan volem que el diàleg prevalgui en edats infantils on no és gaire útil i en canvi volem imposar la normativa quan per edat l'alumne la rebutja si no la pot compartir per mitjà d'un raonament amb el mestre!

ACTIVITAT 2:

Per tal de posar en relació el tema del taller, tutoria i famílies, i una experiència personal, exposaré una situació viscuda a començaments de curs.
Faltaven poques hores per la reunió incial de pares i mares amb mestres. A l'ordre del dia, temes generals d'escola: organització, funcionament, equip docent, agrupacions d'alumnes... A l'agenda oculta de les mestres, un tema específic: els preocupava que sovint els pares acudeixen a escola amb queixes que els plantegen els seus fills sobre el comportament dels mestres: càstigs pressumptament indeguts, activitats dubtoses, etc., però la directora no sabia com fer-ho per convèncer els pares que es preocupin de conèixer la versió dels mestres del centre abans de creure cegament el que reporten els seus fills.
Com a professional de la mediació i la gestió alternativa de conflictes, em vaig oferir per intervenir a la reunió tractant aquest tema. L'equip de mestres hi va estar d'acord.
En la meva intervenció vaig explicar als pares presents que a l'escola hi conviuen moltes persones d'edats molt diverses i durant moltes hores i que aquesta realitat té, per força, moments conflictius. Serà inevitable que al llarg del curs, doncs, hi hagi problemes que els fills exposaran a casa. La nostra demanda consisteix en el següent: necessitem dels pares i mares que "congelin" el judici. Els demanem que, abans de formar-se una opinió respecte al que deu haver passat, vinguin a escola i demanin de parlar amb el mestre protagonista del fet. El mestre mirarà de donar una opinió màximament objectiva -aquest és el nostre compromís- i després el pare o mare, havent tingut informació del seu fill i del mestre, podrà formar-se una opinió molt més ajustada (si més no, molt més enriquida) del què deu haver passat. Les mestres no sempre tindrem raó quan es tracti de determinar la millor actuació possible davant d'un problema. Ens podem equivocar i, en aquest cas, el parer del pare o la mare ens serà de gran ajuda per poder actuar millor la propera vegada. El que sí que sempre serà cert és que l'actuació de la mestra, equivocada o no, l'haurà guiada la recerca del millor per a l'alumne. Com que això ho compartim mestres i pares, de segur que ens voldrem i ens podrem posar d'acord sobre la millor manera d'actuar en pro d'una educació responsabilitzadora.
Dies després d'aquesta reunió incial, una família va acudir a la directora dient que venia "amb el judici congelat". A totes ens va fer gràcia l'efectivitat de l'expressió! :)