Avís d'absència i preguntes a la coordinadora

 Benvolguda Maria Lourdes,

sóc l'Alba (A.C. Miquel al blog), alumna del curs Comencem bé. Des de dimarts passat estic de baixa per grip, i és per això que no vaig poder assistir al curs el dimarts anterior ni tampoc podré venir avui.

Contacto amb tu perquè, com a coordinadora, em puguis dir com ho he de fer per justificar aquestes absències (suposo que hauré de dur el full de baixa mèdica quan pugui tornar a venir, oi?) i si he de fer alguna feina al blog relacionada amb les sessions. Segons m'ha semblat, no hi ha hagut canvis al blog del curs des del mes de desembre, però no estic segura de si és així o és que jo tinc algun problema tècnic i no me n'assabento.

Sisplau, pots confirmar-me, doncs, com acreditar la raó de les absències i si hi ha feina que hagi d'incloure al blog?

Gràcies,

Alba
PD. T'he fet arribar també aquesta notificació per correu electrònic, per tal de tenir la seguretat que la reps i pots contestar-me, evitant d'aquesta manera que hi hagi cap problema per raó de la baixa.

Psicologia evolutiva (Cosas que nunca debimos aprender) 1de3

PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

2. PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS.

A la sessió presencial vàreu identificar determinats riscos i danys en els cinc grups establerts per a les condicions de seguretat i salut:

• Seguretat
• Higiene ambiental
• Càrrega física i càrrega vocal
• Factors psicosocials
• Factors extralaborals

Ara us proposo que elaboreu un petit document descrivint els riscos i danys per a cada grup concretats en la vostra aula/gimnàs del vostre centre de treball.

 

CONDICIONS	Individual/ Parelles	Individual/ Parelles	Contrats grup i fonts normatives i teòriques.	Contrats grup i fonts normatives i teòriques.
GRUPS	Riscos	Danys	Riscos	Danys
1.      SEGURETAT	- Obertura de portes cap  a l’interior. - Endolls. - Obstacles als llocs de pas. - Canvis de classe. - Pati, vigilància. - Finestres desprotegides.	Accidents en anar i tornar de la feina. Incomoditats Caigudes Accidents físics.	- Mobiliari amb cantonade amb punta. - Manca d’extintors. - Passadissos i escales lliscants.	Talls o cops per objectes. Cremades. Caigudes.
2.      HIGIENE AMBIENTAL.	- Manca de ventilació. - Higiene personal. - Falta de llum. - Excés de calefacció. - Menjador. - Neteja, productes     químics. - Malaties infecioses i parasitàries.	Desconfort o incomoditat. Rebuig Falta de concentració. No es pot treballar a classe. Infeccions.	-Enlluernament, reflexos o manca de llum. - Nivells de soroll elevat. -Productes de laboratori	Incomoditat. Fatiga prematura. Estrés per les condicions ambientals.
3.      CÀRREGA FÍSICA CÀRREGA VOCAL	- Estar dempeus prolongadament. - Contaminació acústica. - Mobiliari incorrecte per l’adult. - Forçar la veu	Afectació musculoesquelètica. Incomoditat Afonia	- Grups nombrosos. -Escriure a la pissarra per sobre les espatlles. -Menipulació de cèrregues. -Treball en inmobiliari inadequat. -Treball de secretaria repetitius. -Mal ús del cos.	Afectació musculoesquelètica. Afectació conducció nerviosa. Disfonies, afonies. Fatiga física.
4.      FACTORS PSICOSOCIALS	- Atenció a la diversitat. - Alumnes conflictius. - Families conflictives. - Mala relació amb els companys.	Fatiga cognitiva. Rebuig social. Fatiga emocional.	-Manca de flexibilitat horària. -No reconeixement de l’esforç. -Sistema d’interinatge. -Manca de personal substitut.	Tensió muscular. Ansietat. Estrés.
5.      FACTORS     EXTRALABORALS.	- Falta de temps personal. - Problemes personals. -Distància del lloc de treball. - Vida social pobre.	Estrés Incomoditat Tensió Canvis d’humor.	-Mala alimentació. -Manipulació de càrregues posturals. -Dificultats de descans. -Dificultats personals o familiars.	Tensió muscular Fatiga Estrés.

 

SEGURETAT I SALUT DOCENT

1. PLA D'EMERGÈNCIA.

Elaboreu una activitat global de redescripció de la pràctica trasllandant al vostre blog l'activitat sobre el "pla d'emergència" realitzada a la sessió presencial. Per tant, heu de tenir en compte la part d'autonàlisi (treball individual) i la part de contrast (contrast amb els grups i la normativa i/o teoria) per tal de confegir l'activitat final.

Activitat	Individual	Contrast grup	Contrast normativa i teoria	Redescripció
Què és el pla d’emergència?	Pla per a respondre davant d’una emergència de manera coordinada entre la comunitat del centre i els serveis d’emergència	Opinions similars.	Totes les actuacions que han de dur a terme els professors/ores, els alumnes i el personal de serveis davant d’una emergència, tot fent èmfasi en la col·laboració de tots els implicats, tant del centre docent com de les administracions públiques i dels serveis de protecció.	Pla d’actuacions per part del professorat, els alumnes i els serveis d’emergències davant una alarma, millorant d’aquesta manera el grau de col·laboració i d’efectivitat.
Coneixes el pla d’emergència del teu centre?	Si	No coneixen el pla del seu centre	El pla d'emergència s'ha de conèixer.
Has participat en un simulacre?	No	No hi han participat	Cal participar en algun simulacre.
En cas afirmatiu, de quin tipus?
Has tingut algun càrrec específic de responsabilitat?
Coneixes l’escola i el seu entorn? Descriu-lo breument.	3 barracots en funcions de:	a) Aula d'infantil i de 1r, 2n, i 3r. b) Sala de mestres i sala polivalent (dita "poti-poti" :( ) c) Aula de 4rt, 5è i 6è. Entorn: situada en una pujada als afores del petit poble de 700 habitants de Pontons.	Cal considerar l'amplada dels carrers per saber si els vehicles d'emergències poden passar o no. També cal tenir en compte l'equipament de l'exterior pel que fa a hidrants, senyalizacions i accés per altres carrers.	Els vehicles d'emergència poden accedir còmodament a l'escola per quatre carrers, i hi ha hidransts i senyalització i espais per l'aturada de vehicles d'emergència.
Per què penses que és important conèixer l’escola i el seu entorn?	Ajuda a considerar quina pot ser la millor acció en cas d’emergència i així rentabilitzar els resultats	Els membres del grup han arribat a la mateixa conclusió que l’exposada abans
Quines actuacions consideres importants a conèixer per a realitzar un simulacre d’evacuació?	En primer lloc, l’organització del pla (senyals d’alarma, papers que desenvolupa cada responsable, vies de sortida i ordre per les quals s’ha d’evacuar...) i posteriorment la informació als alumnes i pares d’aquests (si escau) de quin ha de ser el seu comportament durant l’emergència.	Opinions similars a l'exposada.	S’ha de conèixer qui és el responsable, per notificar l’alarma o una emergència que s’iniciï tot el procés d’evacuació si s’escau.
Quines actuacions concretes consideres que has de realitzar amb els teus alumnes a l’hora de realitzar un simulacre d’evacuació?	Mantenir la calma. No dubtar a l’hora de la pressa de decisions. Tenir en compte en tot moment a tot el grup, assegurant el recompte d’alumnes i l’estat de cadascun d’ells	Opinions similars.
Aspectes de millora sobre el pla d’emergència del teu centre	Més informacions als mestres interins i substituts que poden participar i que no coneixen l’entorn.	Molts companys opinen igual.

  

REFLEXIÓ SOBRE L'EDUCACIÓ

1. Presentació: "El nus al llençol"

Visioneu aquesta presentacio i feu una reflexió individual i col·lectiva sobre el missatge.
Taslladeu al vostre blog, aquesta reflexió.

L’emoció, l’afecte, és una eina per al creixement més important que qualevol altra. L’experiència de l’aprenentatge és molt més efectiva si es compta amb el suport emocional de l’entorn.

Si bé l’atenció i la dedicació són molt importants per a impulsar a aprendre, ho és més la certesa que els qui ens estimen ens fan costat, i que el nostre esforç és el reconeixement a l’esforç que ells fan per nosaltres.

Sentir-se volgut i estimat dota l’infant d’una seguretat personal que el fa fort davant l’adversitat i promociona les seves capacitats, també la capacitat intel·lectual d’aprendre i recordar. El suport afectiu de la família –i dels docents-, doncs, és una de les eines més importants

 

La reflexió grupal ha permès destacar els següents punts:

En primer lloc, la importància de l’afectivitat per al benestar de l’infant que aprèn.

Igualment, s’ha subratllat la importància de treballar família i centres en la mateixa direcció: és important, hem considerat, que els mestres coneguin la situació de les famílies per indicar-los millor l’ajuda que han de prestar als seus fills.

També s’ha destacat que la comunicació no verbal és una eina comunicativa tan o més rellevant que la comunicació verbal.

 2. Vídeo: Miguel Ángel Santos Guerra.
Visioneu aquest video i descriviu al vostre blog la vostra reflexió sobre els apartats següents :

• Metàfora de l'educació.
• L'escola reproductora o l'escola transformadora?
• Quin és el problema o com vivim el problema?
• Canvi en la selecció i en la formació del professorat?

El vídeo introdueix la idea metafòrica sobre l’educació segons la qual la mala educació és l’emmagatzemmament de coneixements, com si hi hagués un recipient amb aigua i un got buit per omplir.

La bona educació, en canvi, s’entén en termes de la metàfora com si aquell que educa fos el qui ajuda que l’altre sàpiga on hi ha fonts d’igua. Aquest, quan la troba, sap distingir si està contaminada o no, i és capaç de compartir-la amb els que tenen set.

L’escola, en tant que institució funcional al sistema social, és un instrument social per perpetuar les societats. És, doncs, una instància reproductora que contribueix a mantenir la cadena per perpetuar el sistema. Hi ha qui defensa, però, que l’escola ha de ser transformadora de la societat, que no ha de ser el regne del coneixement sinó també, segons Santos Guerra, el regne d’allò afectiu. El que avui s’entén per intel·ligència inclou el que és emocional, ja que el benestar personal és, finalment, l’objectiu de tota educació humana.

Des del meu punt de vista, l’escola és l’instrument societari –comunitari, més enllà de les famílies- que més pot contribuir a la transformació social, donada la seva capacitat essencial d’influir en la formació dels nous ciutadans des del moment de la seva formació en valors, actituds i plantejaments vitals.  Amb tot, aquesta capacitat de l’escola és en mans dels professionals responsables de l’educació d’infants i joves. Sovint els docents són persones amb una capacitat crítica de molt baix nivell, que qüestionen escassament la forma d’organització social i que tenen molt poca capacitat d’exercir una mirada penetrant en les formes de relació entre esferes societàries (segons demostrava la meva pròpia tesina sobre els estudiants de magisteri, inèdita, que es pot consultar). Els professionals de la docència solen ser persones amb una forta vocació però que no sempre tenen les capacitats adequades per educar els infants en una mirada prou crítica per arribar a ser transformadora. Això enllaça amb el problema de la selecció del professorat, del qual parlarem més endavant.

Els problemes de l’educació són molts i molt importants. El vídeo proposa que el problema real és com vivim aquests problemes, ja que hi ha qui s’enforteix a través del dolor, i que allò que no és fàcil en el fons (segons se cita de Freud) millora la vida. Això no obstant, opino que atribuir l’existència de problemes a la nostra mirada sobre aquests problemes és una manera de negar l’evidència que hi ha gravíssims problemes en l’àmbit educatiu que tenen a veure amb l’estructura del sistema. Així, problemes com la dificutat del professorat per tractar l’heterogeneïtat de forma eficient per a uns bons resultats educatius, per exemple, o el problema d’endarrerir els aprenentatges d’infants i joves capacitats per a l’excel·lència educativa, o la falta de recursos humans i materials per proporcionar als infants el tipus d’educació més ajustat a les seves formes d’aprenentatge són problemes que no tenen a veure, precisment, amb la nostra mirada sinó amb la incapacitat (o desinterès, o voluntat) del sistema per millorar l’educació. De fet, Jean-Claude Michéa, al seu llibret imprescindible La escula de la ignorancia, denuncia la funcionalitat d’una classe treballadora i mitjana que no compti amb els coneixements necessaris per emular les classes poderoses que, amb les seves capacitats superiors (adquirides a través d’una millor formació), podran mantenir la posició de domini.

Per Santos Guerra, la selecció del professorat i la seva formació hauria de ser un eix de la nova escola.

La selecció hauria de contemplar qui s’ha de fer mestre i per què. No hi puc estar més d’acord. De fet, tal com deia més amunt, el problema dels perfils docents és un dels més greus que té l’escola actual i el que fa més difícil que la capacitat tranformadora de l’escola sigui real. Caldria poder atreure els millors perquè aquests fossin els nous mestres. Això implica un sistema motivacional pel qual les persones més capacitades desitgin exercir com a mestres. Per tant, cal incentivar aquesta opció per part dels millors amb una remuneració adequada a les seves expectatives i amb unes condicions laborals dignes de les persones més ben formades i responsables de la societat, que haurien de ser els mestres. Altrament, és ben difícil que les persones que poden accedir a millors llocs de treball per les seves capacitats superiors a la mitjana decideixin fer l’opció de la docència.

Si aquesta fórmula d’atracció dels millors talents per a l’escola fos aplicada al sistema de selecció del professorat, la formació dels nous mestres podria ser molt més exigent, molt més rigorosa, molt més profunda. Actualment, els estudiants de magisteri –amb forta vocació, com deia més amunt, però un perfil crític i intel·lectual pobre- tenen dificultats per superar matèries senzilles i un interès quasi nul per la filosofia i la història de l’educació (per la qual cosa, exerceixen la seva feina de forma descontextualitzada i poc reflexiva). La formació del professorat hauria de ser el filtre definitiu per seleccionar els professionals més aptes per a l’educació, però acaba sent una carrera universitària qualsevol (fins i tot més fàcil que moltes d’altres l’exercici de les quals no implica una responsabilitat social tan gran) que acaben tots els que la comencen. Si més no, caldria una prova d’accés específica a la formació universitària en magisteri, tal com existeix per accedir als estudis de Traducció i Interpretació o INEF. Aquesta prova d’accés hauria de permetre accedir a la carrera només els estudiants amb les capacitats adequades per exercir la feina socialment més important que hi ha: la formació dels ciutadans del futur.

El vídeo acaba amb la metàfora, tan repetida com real, que diu que fa falta la tribu sencera per educar un infant. Que ho expliquin als mitjans de comunicació de masses. 

(Tenint en compte la rellevància de tota aquesta problemàtica, m'interessaria molt rebre una resposta aprofundida al meu plantejament. Gràcies!).